Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/172

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ε.— Absolutament.
 S.— I bé, examinem el que diem: l'acte agradable als déus i l'home agradable als déus, és el piados; l'acte avorrit pels déus i l'home avorrit pels déus, és l'impiadós. Car la pietat i la impietat no són la mateixa cosa, sinó el contrari. No és així?
 E.— Així és, en efecte.
 S.— I sembla cert el que ha estat dit.
 bE.— Ho sembla, Sòcrates, [car així ha estat dit].
 S.— Així és cert, Eutífron, que els déus es barallen i tenen diferències entre ells i enemistats uns amb altres, car tot això ha estat dit?
 E.— Ha estat dit, en efecte.
 S.— L'enemistat i la ira, car amic, per quines diferències es tenen? Examinem el següent: si tu i jo estiguéssim en desacord sobre quin és el més gran d'entre dos nombres, esdevindríem enemics per aquesta diferència i estaríem plens d'ira l'un contra l'altre, co bé posant-nos a comptar ens reconciliaríem ràpidament?
 E.— Ben cert.
 S.— Igualment, si fóssim de diversos parers sobre el més gran i el més petit, posant-nos a mesurar desapareixeria la diferència de pressa.
 E.— Així és.
 S.— I posant-nos a pesar, em sembla, arribaríem a una solució sobre què és més pesat i què és més lleuger?
 E.— No cal dubtar-ne.
 S.— Quina diferència, respecte a la qual no poguéssim arribar a una solució, sembraria entre nosaltres l'enemistat i la ira? Potser no se t'acut, de moment, però un cop dit per mi, examina si no fóra el just i l'injust, i el bell i el lleig, i el bo i el dolent.d Car, no és per això que estant en desacord i no podent arribar a una decisió satisfactòria, esdevenim enemics els uns dels altres, quan ho esdevenim, el mateix tu que jo que tots els altres homes?