Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ε.— Aquestes justament són les diferències, Sòcrates, i sobre aquests punts.
 S.— I els déus, Eutífron, si tenen alguna diferència, no és per tot això que difereixen?
 E.— Necessàriament.
 eS.— És a dir, excel·lent Eutífron, que dels déus, uns, segons les teves raons, tenen per just i per bell i per lleig i per bo i per dolent, unes coses, i d'altres, unes altres. Car no hi haurien raons entre ells si no diferissin respecte d'això. No és així?
 E.— Tens raó.
 S.— Així, doncs, allò que cada un d'ells té per bo i per just, allò li és agradable, i el contrari d'això ho avorreix.
 E.— Just.
 S.— Les mateixes coses, segons el que tu afirmes, els uns les tenen per justes, però els altres per injustes, 8i sobre aquestes coses tenen raons i lluiten ells amb ells. No és això?
 E.— Això mateix,
 S.— És a dir que, segons sembla, una mateixa cosa és avorrida i estimada pels déus, i una mateixa cosa els fóra plaent i avorrible.
 E.— Sembla.
 S.— I així les mateixes coses foren pies i impies, Eutífron, segons aquest raonament.
 E.— Podria ésser.
 S.— No has respost, doncs el que et demanava, admirable amic. Car jo no et preguntava què és el que s'escau a ésser ensems pietat i impietat, com és allò que és agradable i allò que és avorrit pels déus. bPer exemple, Eutífron, el que tu ara fas de castigar el teu pare, no fóra estrany que fent-ho fossis agradable a Zeus però avorrit per Cronos i Uranos, plaent a Hefest però avorrit per Hera, i si hi ha algun altre déu que pensi diferent sobre això, també per les mateixes raons fores estimat o avorrit per ell.
 E.— És que no crec que cap déu pensi diferent respecte