Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/176

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

d'aquest cas; no n'hi ha cap que pensi que no cal castigar a aquell que ha assassinat injustament.
 S.— I dels homes, Eutífron, has sentit ningú sostenir que aquell que ha assassinat injustament co ha fet algun altre acte injust no ha d'ésser castigat?
 E.— No paren de sostenir-ho, i sobretot davant dels tribunals; fan tota mena d'actes injustos, però ho fan i ho diuen tot per evitar el càstig.
 S.— Fins sostenen, Eutífron, que han comès la maldat i que malgrat aquesta confessió no se'ls ha de castigar?
 E.— Això sí que no ho fan, Sòcrates.
 S.— Doncs ja no ho diuen tot ni ho fan tot; no penso que gosin sostenir ni afirmar que no se'ls ha de castigar per haver comès una malifeta; el que diuen és que no han fet el mal, no és així?d
 E.— Tens raó.
 S.— No sostenen, doncs, que aquell que fa el mal no se l'ha de castigar; el que potser discuteixen és qui és el culpable i què ha fet i quan.
 E.— Tens raó.
 S.— No passa així mateix amb els déus, si és que tenen raons sobre el que és just i el que és injust, com tu dius, i els uns titllen els altres d'injustos, i aquests diuen que no? Però és ben clar, Eutífron, eque ningú, ni déu, ni home, no gosaria dir que cal no castigar el culpable.
 E.— , tens raó en això que dius, Sòcrates, almenys en el principal.
 S.— Cada fet particular, em penso, Eutífron, discuteixen els que estan en desacord, siguin homes o siguin déus, si és que els déus dissenteixen; sobre alguna acusació concreta discuteixen els que estan en desacord, dient els uns que el que ha estat fet és just i els altres que és injust. No és així?
 E.— Ben cert.
 9S.— Au, doncs, Eutífron, explica'm també a mi, per tal que esdevingui més savi: quina raó tens per creure que tots els déus