Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/178

tenen per injusta la mort d'un jornaler assassí, que havent estat lligat per l'amo de la víctima morí a causa de les cadenes abans que el que l'havia lligat pogués preguntar a l'interpretador què calia fer d'ell? Fes-me veure que els déus tenen per just que per això un fill persegueixi el seu pare i l'acusi d'assassinat. Au, prova de demostrar-me clarament bque tots els déus tenen per completament recte aquest procedir. I si em demostres això a la meva satisfacció, mai no deixaré de fer elogis de la teva saviesa.
E.— Potser em donaries feina, Sòcrates, però t'ho podria demostrar ben clarament.
S.— Ja veig que et semblo més difícil de convèncer que els jutges, car és clar que a ells els demostraràs que l'acte dit és injust i que tots els déus l'avorreixen.
E.— I ben bé, Sòcrates, que els ho demostraré clarament, amb que m'escoltin.
cS.— És clar que t'escoltaran si els agrada el que dius. Però mentre tu parlaves m'ha vingut una idea i he pensat entre mi: encara que Eutífron em demostrés punt per punt que tots els déus troben injusta aquesta mort, com hauria après millor per Eutífron què era la pietat i la impietat? Car el fet seria certament, pel que sembla, reprovat pels déus; però amb això no sembla ben definit què és piadós i què no ho és. Car el que és reprovat pels déus és també plaent als déus. Per tant, t'eximeixo d'aquesta tasca, Eutífron; dsuposem, si tu vols, que tots els déus tenen aquest acte per injust i que tots l'avorreixen. Però si rectifiquem el nostre raonament, en el sentit que impietat és allò que tots els déus avorreixen i que pietat és tot allò que és plaent a tots els déus, i que allò que a uns és plaent i als altres desplaent no és res de les dues coses o totes dues, diríem que tu estàs d'acord que això és una definició de la pietat i la impietat?
E.— Què ens en priva?
S.— Per mi res, Eutífron, però tu per la teva part mira si suposant això m'ensenyaràs ràpidament el que m'has promès.