eΕ.— En tot cas, jo diria que pietat és allò que tots els déus estimen i impietat, al contrari, allò que tots els déus avorreixen.
S.— Examinem, doncs, Eutífron, si és feta amb raó aquesta afirmació, o bé renunciem a aquest examen i així acceptarem sense prova tot allò que ens pensem nosaltres o d'altres i reconeixerem que és veritat una cosa només perquè un diu que és veritat? O més aviat hem d'examinar el que ens ha estat dit?
E.— S'ha d'examinar. Però per mi, el que ha estat dit em sembla just.
10S.— De seguida, mon bon amic, ho sabrem millor. Car reflexiona: la cosa pia, és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és estimada pels déus?
E.— No sé què vols dir, Sòcrates.
S.— Provaré d'explicar-t'ho més clar. Nosaltres parlem del que és portat i de qui ho porta, del que és conduït i de qui ho condueix, del que és mirat i de qui ho mira. I tu comprens que aquestes coses són distintes les unes de les altres i on hi ha la diferència?
E.— Em sembla que ho comprenc.
S.— Així mateix ésser estimat és una cosa i una altra estimar.
E.— Ben segur.
bS.— Digues-me doncs: el portat és portat perquè algú ho porta, o per una altra cosa?
E.— Per res més que per això.
S.— I el conduït perquè algú ho condueix, i el mirat perquè algú ho mira?
E.— Ben cert.
S.— No és doncs, perquè és mirada, que hom mira una cosa, sinó al contrari perquè hom la mira és mirada. Ni perquè és conduïda hom la condueix, sinó perquè hom la condueix, per això és conduïda. Ni perquè és portada hom la porta sinó perquè hom la porta és portada. No et sembla clar ara el que et vull dir?
