Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sinó que tu em sembles ésser el Dèdal. Pel que fa a mi romandríen a llur lloc, tal com són.
 S.— Així doncs, vaig pel camí, amic meu, de tenir més traça que aquell personatge, car ell només feia que no romanguessin a llur lloc les seves obres, mentre que jo, pel que es veu, no sols les meves sinó les dels altres. I el més divertit és que tinc aquesta traça sense voler. M'estimaria més que els raonaments em romanguessin quiets i no es moguessin del lloc, que no pas tots els tresors de Tàntal[1] afegits a la saviesa de Dèdal. eI prou, de tot això. Ja que em sembles defugir l'esforç, jo em vaig a posar al costat teu per tal que m'ensenyis què és la pietat i no et descoratgis abans d'hora. Mira si no et sembla que necessàriament tot acte de pietat és un acte just.
 E.— A mi m'ho sembla.


Quarta definició i modificacions


 S.— Però, és ensems tot allò que és just una acció pia, o bé allò que és una acció pia és certament una acció justa; 12però allò que és una acció justa no és sempre una acció pia, o bé uns cops una acció pia, altres cops una altra cosa?
 E.— No segueixo el que dius, Sòcrates.
 S.— Tu ets, però, més jove que jo: et passo al davant en edat tant com tu em passes en saviesa. Però el que et dic: tu defuges l'esforç de tan ric que ets en saviesa. Home feliç, posa't en tensió! Car no és difícil de comprendre el que dic; dic el contrari del que deia el poeta quan feia:

 «Zeus que ha fet tot això i que tot ho ha creat
bno goses anomenar; allà on hi ha el temor, hi ha també el respecte».[2]

 Jo en aquest punt difereixo del poeta. Et dic en què?

  1. Tàntal, rei de Frigia. Proverbial per la seva riquesa tant com pel suplici que li fou aplicat per haver traït els secrets dels déus.
  2. Fragment dels cants cipriànics que contaven els esdeveniments anteriors a la Ilíada. L'autor era desconegut en temps de Plató; més tard els versos són atribuïts a Estasinos.