vostra idea i estic disposat a formar part de la comunitat, i penso que Laques també.
bLaques.— I penses bé, Nícias. El que Lisímac ara deia del seu pare i del de Melèsias em sembla molt ben dit, tant d'ells com de nosaltres i de tots els que s'ocupen dels afers públics, als quals esdevé gairebé sempre el que ell deia, que negligeixen i abandonen llurs fills i tots llurs afers privats. En tot això tens, doncs, tota la raó, Lisímac; el que m'estranya és que ens cridis a nosaltres per aconsellar-te per a l'educació d'aquests nois, i no cridis Sòcrates aquí present, cprimer perquè es del teu demos[1] i després perquè ell sempre passa el temps allà on es tracten les coses que et preocupen, això és, quin és el millor estudi o ocupació que cal donar a un jove.
Lis.— Què dius ara, Laques? Realment aquest Sòcrates, que és aquí, es preocupa d'alguna d'aquestes qüestions?
Laq.— I força, Lisímac.
Níc.— Això t'ho puc sostenir jo tant com Laques. Perquè fa poc m'ha recomanat per ensenyar de música a mon fill, Damó, deixeble d'Agatocles,[2] dque és un dels esperits més fins no sols en la música, sinó en tot allò de què s'han d'ocupar els nois a la seva edat.
Lis. — Els homes del meu temps, Sòcrates, i a vosaltres també ho dic, Nícias i Laques, no coneixem els més joves perquè ens estem a casa per culpa de l'edat. Però si tu, fill de Sofronisc, pots donar un bon consell a un del teu demos, cal que me'l donis. eÉs de justícia, perquè tu ets amic meu per part de ton pare, car jo i ton pare havíem estat companys i amics i fins que es va morir no vam tenir la més petita renyina. Altrament, ara em roda pel cap que he
- ↑ Quan Clistenes, a darreries del segle VI, reformà en sentit democràtic la constitució atenesa, creà el demos, unitat territorial autònoma en l'administració i que constituïa el nucli fonamental de la ciutat. Cada ciutadà pertanyia a un demos. Entre els ciutadans d'un mateix demos hi havia llaços d'unió politics, religiosos i militars que feien que els δημόται es consideressin molt íntimament lligats uns ais altres.
- ↑ Damó era un famós mestre de música atenès, amic i suposat conseller de Perícles, deixeble del sofista Pròdic de Ceos. En la música era deixeble d'Agatocles. Tant als ulls de Sòcrates com als de Plató sembla fruir de gran autoritat. El capítol de la República, on es parla de les impressions dels diversos ritmes, és potser inspirat en punts de vista de Damó. Agatocles és citat en el Protàgoras per aquest com un dels mestres més distingits.
