sentit parlar d'això. Car aquests nois parlant a casa ells amb ells, esmenten sovint el nom de Sòcrates i en fan grans elogis; però jo mai no els he preguntat si parlaven del fill de Sofronisc. 181Digueu-me, doncs, nois, és aquest el Sòcrates que tot sovint esmenteu?
Els nois.— Aquest mateix, pare.
Lis.— Està molt bé, per Hera, Sòcrates, que facis honor a ton pare que era un home excel·lent, i d'ara endavant tot el que et sigui car ens ho serà a nosaltres i el nostre a tu.[1]
Laq.— I no deixis estar-lo aquí, Lisímac; que jo l'he vist en un altre lloc fent honor no sols a son pare sinó a la seva pàtria. Car a la retirada de Dèlion[2] ell anava al costat meu, bi et dic que si els altres s'haguessin portat com ell, la ciutat hauria restat amb el cap alt i no hauria sofert aquell fracàs.
Lis.— Sòcrates, vet aquí un bell elogi que reps d'un home digne de fe, i bell també per les coses per les quals el fa. Estigues segur que escoltant això em sento content de veure't tan favorablement jutjat i compta'm entre els amics que més bé et volen. Hauria calgut que abans d'ara haguessis vingut a casa i ens haguessis tingut per amics, com era just. cPerò ara, des d'aquest dia, ja que ens havem conegut, fes el que et dic, vina amb nosaltres i fes-te amic dels nois, per tal que es continuï en vosaltres la nostra amistat. Això faràs tu segurament, i nosaltres també t'ho recordarem sovint. Però de la qüestió que havíem començat a posar, què es diu? Què et sembla? És convenient per a aquests nois d'aprendre a lluitar amb armes, o no?
dSòc.— No solament provaré de donar-te consell, Lisímac, sobre aquestes coses tan bé com sàpiga, sinó que estic disposat a fer tota altra cosa que tu em demanaràs. Però em sembla el més just que jo, com a més jove i menys competent en aquestes coses, primerament escolti i aprengui del que diuen aquests homes; si jo tinc
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.
