Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/226

 Sòc.— Car si s'ha de decidir amb seny, cal decidir, em sembla, no segons el nombre sinó segons el coneixement.
 Mel.— Ben cert.
 Sòc.— Així, doncs, cal examinar ara primer de tot, si hi ha o no entre nosaltres 185algun competent en la matèria de què parlem; i si hi ha algun competent cal escoltar-lo encara que sigui sol i deixar els altres; si no, cal cercar una altra persona. O és que penseu que poseu en perill una cosa insignificant, tu i Lisímac, i no la propietat més preciosa de totes les vostres? Car els fills pujaran bé o al contrari, i el govern de la casa paterna anirà, segons com els fills pujaran.
 Mel.— Tens raó.
 Sòc.— Cal, doncs, tenir molt de compte.
 Mel.— En efecte.
 bSòc.— Com examinaríem el problema, doncs, si volguéssim saber com jo ara deia, qui de nosaltres és més entès en matèria de gimnàstica? No cercaríem l'home que hagués estudiat i practicat aquest art i ensems que hagués tingut bons mestres?
 Mel.— Així em sembla.
 Sòc.— Així, doncs, cal primerament que cerquem quina és la matèria per la qual ens cal un mestre?
 Mel.— Què dius?
 Sòc.— Vet aquí com potser serà més clar. No em sembla que ens hàgim entès des del començament sobre quina és la cosa sobre la qual volem aconsellar-nos, i ja examinem qui de nosaltres és competent i qui ha tingut mestres en la matèria i qui no?c
 Níc.— Però, Sòcrates, no tractem de la lluita armada i de si convé al joves d'aprendre-la o no?
 Sòc.— Ben cert, Nícias. Però quan es tracta d'algun remei per a la vista i es demana si cal fer una untura o no, de què et sembla que es tracta, en realitat, de la untura o dels ulls?
 Níc.— Dels ulls.
 dSòc.— Així doncs, també, quan s'examinarà si s'ha de posar