Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/228

la brida a un cavall o no i quan cal posar-la-hí, es tracta del cavall i no de la brida?
Níc.— És cert.
Sòc.— Així, doncs, en un mot, quan s'examina alguna cosa en vista d'una altra, la discussió versa sobre el fi i no sobre els mitjans per obtenir-lo.
Níc.— Necessàriament.
Sòc.— Cal, doncs, examinar també si el conseller és entès en la cosa que constitueix la finalitat de la nostra investigació.
Níc.— Indubtablement.
Sòc.— Així nosaltres diem que volem examinar el que s'ha d'aprendre en vista de l'ànima dels joves.e
Níc.— Sí.
Sòc.— Cal examinar, doncs, qui de nosaltres és entès en el tractament de l'ànima i té capacitat per ocupar-se'n i si ha tingut bons mestres en aquest art.
Laq.— Què dius, Sòcrates? No has vist mai gent que sense mestres han esdevingut més entesos en certes arts que amb mestres?
Sòc.— Segurament que n'he vist, Laques; però tu mateix segurament no te'ls creuràs si diuen que són homes hàbils mentre no et poden mostrar una obra ben feta de llur art 186i si pot ésser més d'una.
Laq.— En això tens raó.
Sòc.— Doncs, a nosaltres també, Laques i Nícias, ja que Lisímac i Melèsias ens han demanat consell sobre els fills, en l'afany que llur ànima esdevingui la millor possible, ens cal, si volem dir que posseïm aquest art, mostrar quins han estat els nostres mestres, els quals eren de bell antuvi homes de vàlua, i havien, altrament, tingut cura de moltes ànimes joves abans de transmetre'ns llur ensenyament; bi si algú de nosaltres diu que no ha tingut mestre, cal que ens digui quines són les seves obres i que ens mostri quins atenesos o estrangers, esclaus o lliures, han esdevingut indiscutiblement millors amb el seu ensenyament; si cap