Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/230

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de nosaltres no disposa de res d'això, cal recomanar als nostres amics que provin d'altres persones i no exposar-nos a corrompre llurs fills i rebre de llurs parents els mes durs retrets.
 Pel que es refereix a mi, Lisímac i Melèsias, diré d'antuvi que jo no he tingut cap mestre en aquestes matèries, cmalgrat que de jove en tinc desig. Però no tinc diners per a pagar un sou als sofistes, que són els únics que m'asseguren de poder-me fer un home honest i bo; quant a descobrir-ho jo mateix, encara avui ho trobo impossible. Que Nícias o Laques ho haguessin descobert o après, no m'estranyaria; car són més rics que jo per aprendre-ho prop d'altres i ensems més vells per haver-ho trobat per ells mateixos. A mi em sembla que es deuen trobar en condicions de dirigir una educació; dcar no exposarien tan decidits llur opinió sobre quins exercicis escauen i quins són dolents per als joves, si no tinguessin la seguretat de saber-ho perfectament. Altrament jo tinc plena confiança en ells; l'únic que em sorprèn és que estiguin en desacord.
 Així doncs, jo ara a mon torn, Lisímac, talment com Laques ara mateix et deia que no em deixessis anar sense haver-me interrogat, ejo et demano també que no deixis anar Nícias ni Laques, ans pregunta'ls, dient que Sòcrates assegura que no hi entén ni és ningú per decidir qui dels dos té raó. Car no és descobridor ni deixeble de ningú en aquestes matèries. Vosaltres, però, Laques i Nícias, digueu-nos cadascú de vosaltres qui ha estat el gran mestre en l'educació dels joves que haveu freqüentat, i si haveu après la vostra ciència d'un altre, o bé si l'haveu descoberta per vosaltres mateixos, i si l'haveu apresa qui és el mestre de cadascun i quins altres homes de la mateixa mena hi ha, 187per tal que si els afers de la ciutat no us deixen lleure, ens n'anem a ells i els convencem per mitjà de presents o de precs o d'ambdues coses d'ocupar-se dels nostres i dels vostres fills, i així aquests no esdevinguin indignes fent avergonyir llurs avantpassats. I si haveu estat vosaltres mateixos que ho haveu descobert, doneu-nos exemples d'alguns de qui us hàgiu ocupat i ja els hà-