giu fet tornar millors. bPerò si ara tot just comenceu a educar-vos cal pensar que no feu l'experiència en un cari[1] sinó en els vostres fills i en els fills dels vostres amics i que no us escaigui la dita de començar l'ofici de terrisser per una gerra.[2] Digueu-nos, doncs, què és de tot el que ha estat dit que us escau i què no.
Pregunta'ls, doncs, tot això, Lisímac, i no els deixis partir.
Lis.— Em sembla, amics, que Sòcrates té raó. Vosaltres decidireu, Nícias i Laques, csi teniu gust d'ésser interrogats i donar les vostres raons. Quant a mi i a Melèsias és evident que ens fóra plaent que poguéssiu donar raó de tot el que us demanés Sócrates. Car de bell principi he dit que us havíem cridat a consell, perquè ens semblava que segurament us havíeu ocupat d'aquestes coses, dsobretot tenint fills que, com els nostres, estan a l'edat de completar llur educació. Per tant, si no us fa res, parleu, i examineu la cosa en comú amb Sòcrates, en preguntes i respostes; car Sòcrates deia ara amb raó, que la reflexió versa sobre el més important de tot el que tenim. Mireu, doncs, si us convé de fer-ho així.
Níc.— Lisímac, em sembla que tens molta raó quan dius que no coneixes Sòcrates només que per son pare i no t'has vist amb ell mateix només que quan era infant, eentre la gent del demos acompanyant son pare quan anava al temple o a una altra reunió i s'esqueia a estar prop teu. D'ençà que té més edat, però, és ben clar que mai no l'has trobat.
Lis.— Per què dius això, Nícias?
Níc.— Perquè no em sembla que sàpigues que si un està en estret contacte amb Sòcrates, com si fos de la família, í discuteix amb ell de prop, per força, baldament s'hagi començat a parlar de tota una altra cosa, 188no s'acabarà sense que, fent una gran volta, hom doni raó de si mateix, de quina manera viu i de quina manera ha viscut fins aleshores. Quan Sòcrates el té aquí, no el deixa anar abans que no ho hagi investigat bé tot i a fons.
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/232
Aquesta pàgina ha estat revisada.
