Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/238

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 190Si sabem, per exemple, que la presencia de la vista fa els ulls més perfectes i ensems tenim capacitat per procurar la vista als ulls, és clar que sabem què és la vista, sobre la manera més ràpida i millor d'obtenir la qual hom ens demana consell. Car si ni tan sols sabéssim què és la vista ni què és l'oïda, mals consellers i mals metges fórem per als ulls i per a les orelles, per a qui ens demanés com es podia obtenir millor la vista i l'oïda.b
 Laq.— Tens raó, Sòcrates.
 Sòc.— Doncs bé, Laques, no ens han cridat aquests dos a consell, per tal de demanar-nos de quina manera es faria millor l'ànima dels seus fills amb la presència d'una virtut?
 Laq.— Ben cert.
 Sòc.— No cal, doncs, que comencem per saber què és la virtut? Car si no tinguéssim cap idea de què és, com podríem aconsellar a ningú, sobre la manera com pot adquirir-la millor?c
 Laq.— No ens seria possible, em sembla, Sócrates.
 Sòc.— Afirmem, doncs, que sabem en què consisteix la virtut?
 Laq.— És clar que ho afirmem.
 Sòc.— Però el que sabem, és clar que ho podem explicar.
 Laq.— Evidentment.
 Sòc.— No parlem, però, amic meu, tot de sobte de la virtut en conjunt, car això potser fóra feina llarga. Mirem, però, d'antuvi, si sabem prou bé què és una de les seves parts. Car sembia que així la investigació serà més senzilla.d
 Laq.— Fem-ho com voldràs, Sòcrates.
 Sòc.— Quina part triarem, doncs, de la virtut? Evidentment aquella a la qual tendeix l'estudi de la lluita armada. Aquesta és, segons creu la gent, el coratge. No et sembla?
 Laq.— Em sembla així mateix.