Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

amb escuts de jonc, no volgueren romandre lluitant amb ells, sinó que van fugir, i tan aviat com es desferen les files perses tornaren a la lluita com fa la cavalleria i així guanyaren aquella batalla.
 Laq.— Just.
 Sòc.— Doncs, com et deia, deu ésser culpa meva que no m'hagis respost bé, dper tal com no et dec haver preguntat bé. Car jo no volia preguntar-te qui són els coratjosos en la infanteria, sinó també en la cavalleria, i en tot el que es comprèn en la guerra i no solament en la guerra, sinó també qui són els coratjosos davant dels perills de la mar, i qui son els coratjosos davant de la malaltia i de la pobresa, i en la vida política, i encara no solament qui són els valents davant dels dolors i de les temences sinó també qui són els forts que lluiten contra les passions i els plaers i resten ferms i tornen a la lluita, ecar també hi ha coratjosos, Laques, en aquestes coses.
 Laq.— I molt, Sòcrates.
 Sòc.— Així, doncs, coratjosos són tots aquests; uns, però demostren llur valor en els plaers, d'altres en els dolors, d'altres en les passions, d'altres en les temences. D'altres són covards en totes aquestes coses.
 Laq.— Cert.
 Sòc.— Què és cada una de les dues actituds? jo preguntava. Comença, doncs, per dir, en què consisteix el coratge per ésser igual a ell mateix en totes les seves manifestacions.[1] O no comprens el que et dic?
 Laq.— No del tot.
 192Sòc.— Vull dir el mateix que si et demanés què és la rapidesa, que s'escau a trobar-se en el córrer, i en el tocar la cítara, i en el parlar, i en el comprendre, i en moltes d'altres activitats, i la tenim gairebé en tot el que val la pena de parlar, en l'exercici de les mans i de les cames, de la boca, de la veu i del pensament. No ho penses també així?

  1. Es a dir, s'ha de definir el coratge. Pel que segueix, es veu que el concepte de definició no devia ésser gaire familiar als lectors de Plató.