Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/244

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Laq.— Així mateix.
 Sòc.— Si, doncs, algú em preguntava: «Sòcrates, què és això que anomenes rapidesa en totes aquestes activitats?» jo li diria que anomeno rapidesa la capacitat de fer molt en poc temps, btant pel que fa a la veu, com a la cursa, com en tota la resta.
 Laq.— Fóra molt justament explicat.
 Sòc.— Prova, doncs, de dir, Laques, així mateix, què és el coratge, aquesta força que es troba en el plaer i en el dolor i en totes les coses que ara dèiem i que és una mateixa, puix que l'anomenem sempre coratge.
 Laq.— Em sembla que és una mena d'energia de l'ànima, si cal dir una cosa que convingui a tots els casos.c
 Sòc.— És clar que cal això si volem respondre a la pregunta. Em sembla, però, una cosa: tu no tens tota energia al meu entendre per coratge i vet-en aquí la raó. Gairebé estic segur que tu poses el coratge entre les qualitats belles.
 Laq.— Tingues entès que el poso entre les més belles.
 Sòc.— Així, doncs, l'energia amb intel·ligència és bella i bona?
 Laq.— Segurament.
 dSòc.— Però i l'energia nua de intel·ligència? No et sembla perjudicial i dolenta?
 Laq.— Sí.
 Sòc.— Diràs, doncs, que és bell, allò que és perjudicial i dolent?
 Laq.— No fóra pas just això, Sòcrates.
 Sòc.— Així doncs, aquesta mena d'energia, confesses que no és coratge, per tal com no és bella, mentre que el coratge és bell.
 Laq. — Tens raó.
 Sòc.— El coratge fóra, doncs, segons la teva raó, l'energia intel·ligent.[1]
 Laq.— Així sembla.
 eSòc.— Vejam, doncs, en què és intel·ligent: en una cosa de-

  1. Sócrates a partir d'aqui posa Laques davant del problema fonamental de la Ètica, el problema de les relacions de la intel·ligència amb la bondat moral i li prova que mai no hi havia pensat.