Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


la tradició indirecta per a la constitució del text platònic és, avui com avui, escassa. Alline, que ha estudiat molt bé el problema, diu, quant a la utilització dels manuscrits, que els predecessors de Bekker utilitzaven els que tenien a mà. Bekker, el més gran nombre possible. Tots, però, triaven la lliçó que més els plaïa. La tasca del segle XIX ha estat de classificar i ordenar els manuscrits i de triar les lliçons segons principis rigorosos. «En el curs del segle XX hom classificarà potser les cites com en el curs del segle XIX s'han classificat els manuscrits».[1]
 És important, entre la tradició indirecta, el comentari anònim del Teetet, un fragment del qual fou trobat en un papir del segle II.[2]

 Manuscrits medievals. — Com es pot veure, ni els papirs, ni les cites, tal com estan avui no proporcionen sinó rectificacions en casos concrets. El conjunt del text ens és donat pels manuscrits. El nombre dels manuscrits platònics esmentats per Wohlrab[3] és de 147. Cal doncs posar ordre en tot això. Cobet no acceptava sinó dos d'aquests manuscrits, A i B. Dels altres deia: «uile damnum si omnes ad unum flammis comburerentur». Lentament, però, la crítica moderna ha reconegut la importància d'altres.
 Heus aquí els manuscrits més importants als ulls dels moderns:
 A = Parisinus 1807, és de la segona meitat del segle IX. El copista ho és també d'altres manuscrits que es conserven. A és un magnífic exemplar.[4] És escrit amb una lletra excel·lent, accentuat amb gran regularitat — al contrari dels manuscrits Β i Τ on l'accentuació és sovint omesa —, i amb relativament pocs errors. Deriva d'un exemplar excel·lent escrit en uncials, com ho demostren certes errades característiques. Devia contenir dos volums dels quals un és perdut. Resta el segon, que comença pel Clitofont. La disposició dels diàlegs que resten i amb tota seguretat la dels altres que s'han perdut, és la de les Tetralogies de Trasil. Fou

  1. Alline, Histoire du Texte de Platon, París 1915, p. 150.
  2. Publicat per Diels i Schubart (Berlin 1905).
  3. Jahrbuch für kl. Phil. Supp., XV, 1887.
  4. Reproducció fototípica, Platonis codex Parisinus A, Paris-Leroux 1908, amb introducció de M. Henri Omont.