eSòc.— És evident que tu negaries el valor àdhuc a la truja de Cromió.[1] Això no ho dic en to de burla, sinó perquè crec que segons el que dius a cap animal no es pot reconèixer el coratge, a menys que es reconegui a algun animal una tal saviesa que allò que molts pocs homes saben, perquè és massa difícil, ho pugui entendre algun lleó, alguna pantera, o algun porc senglar; sinó que aquell que explica el coratge com tu l'expliques té de dir que el lleó i el cérvol, el brau i el simi en punt a coratge són iguals.
197Laq.— Pels déus, tens raó, Sòcrates. Respon sincerament, Nícias, si sostens que els animals que tothom convé que són coratjosos són més savis que nosaltres, o bé posant-te en contradicció amb el parer de tothom gosaries negar-los el coratge.
Níc. — Mai no atribuiré coratge, oh Laques!, ni als animals ni a ningú altre que no temi el perill per ignorància, ans l'anomenaré inconscient i boig. O és que et penses que jo atribuiré coratge a la mainada que no tem res perquè res no coneix? bJo penso que inconsciència sense por i coratge no són la mateixa cosa; crec que el coratge i la previsió es troben en molt poques persones; la temeritat, la gosadia i la manca de temor per imprevisió, en canvi, en molta de gent, homes i dones i criatures i animals. El que tu, amb la gent, anomenes coratge jo ho anomeno temeritat; coratge és aquesta saviesa de la qual parlo.c
Laq.— Mira, Sócrates, que bé que es pensa elogiar-se ell mateix enraonant; a tots aquells que tothom convé que sòn coratjosos ell vol prendre aquest honor.
Níc.— No és això el que vull, Laques, estigues tranquil; dic que tu i Làmac[2] sou savis perquè sou coratjosos igualment que molts d'altres atenesos.
Laq.— No et respondré res a això podent fer-ho, perquè no em diguis que veritablement semblo massa d'Aïxonea.
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/258
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.