L'acusació contra Sòcrates[1] fou lliurada a l'arcont-rei, el representant més elevat de la justícia atenesa, durant l'hivern de 400 a 399 a. de J. C. Cinc cents anys després el filòsof Favorí, deixeble d'Epictet i de Dió Crisòstom i amic de Plutarc, assegurà que ell havia vist al Metróon, l'arxiu oficial d'Atenes, el text original de l'acusació. Aquest text, que ens ve transmès per Diògenes Laerci,[2] diu així:
τάδε ἐγράψατο καὶ ἀντωμόσατο Μέλητος Μελήτου Πιτθεύς Σωκράτει Σωφρονίσκου Ἀλωπεκήθεν ἀδικεῖ Σωκράτης οὓς μὲν ἡ πόλις νόμιζει θεοὺς οὐ νομίζων, ἕτερα δὲ καινὰ δαιμόνια εἰσηγούμενος· ἀδικεῖ δὲ καὶ τοὺς νέους διαφθείρων· τίμημα θάνατος.
Xenofont[3] dóna el text estricte de l'acusació — això és des del primer ἀδικεῖ fins a διαφθείρων — gairebé idèntic, amb la sola diferència de posar εἰσφέρων en lloc de εἰσηγούμενος. Quant a Plató, hom pot veure per Apologia, 24c, que el contingut de l'acusació és en essència igual, amb la sola diferència d'avantposar el διαφθείρειν τοὺς νέους a l'altra part de l'acusació.
És segur, doncs, que, si no el text absolutament literal, coneixem almenys una versió molt aproximada de l'acusació contra Sòcrates.
Aquesta acusació fou depositada per Meletos, un obscur poeta dramàtic autor d'una tragèdia sobre el tema d'Edip. Aristòfanes en els Γεωργοί fa burla d'un Meletos. El fet que Favorí ens diu que el pare de Meletos s'anomenava també Meletos, confirma que el Meletos dels Γεωργοί fou segurament el pare del Meletos de l'acusació contra Sócrates, car l'obra d'Aristòfanes fou representada probablement en 422, i per tant no
