les taules dels comerciants, on molts de vosaltres m'haveu sentit, i en altres llocs, no us admireu ni protesteu fent aldarull. dCar passa el següent: heus aquí que pujo per primera vegada davant d'un tribunal a l'edat de 70 anys; sóc, doncs, totalment estrany al llenguatge que s'usa aquí. Talment, doncs, com si de fet jo fos foraster segurament m'excusaríeu que parlés amb l'accent i el dialecte en què hauria estat educat, 18així mateix us demano, al meu entendre amb justícia, que deixeu córrer la manera de parlar — sigui pitjor o millor — i examineu i poseu tota l'atenció en això: si el que dic és just o no; car aquesta és la tasca del jutge, mentre que la de l'orador és de dir la veritat.
Primerament, atenesos, és just que em defensi de les primeres acusacions falses i dels primers acusadors, bi després de les acusacions i dels acusadors més recents. Car jo he tingut molts acusadors prop de vosaltres ja fa molts anys, que tampoc no deien res de veritat; ells em fan més por que no pas Anitos i els que el volten, malgrat que aquests també són temibles. Però més ho eren, atenesos, aquells que prenien d'infants molts de vosaltres i us persuadien i m'acusaven falsament dient que hi havia un cert Sòcrates, home savi, que examinava les coses del cel i estudiava tot el que passa sota terra i sabia fer tornar bona la mala causa. cAquests, atenesos, que han fet córrer aquestes dites, són els acusadors més temibles; perquè qui els escolta es pensa que els que fan aquests estudis no creuen en els déus. Altrament aquests acusadors són nombrosos i m'han acusat durant molt de temps i encara us han parlat en aquella edat que més crèduls éreu, essent vosaltres encara infants i alguns jovenets; acusant, en fi, un absent que no era defensat per ningú. I el més desconcertant de tot és que no és possible de saber ni de dir llur nom dllevat d'un cert autor de
