i d'on és i de quin preu? — Evenos, em digué ell, de Paros, cinc mines.» I jo vaig pensar que aquest Evenos era un home feliç si veritablement posseïa aquest art i tan bé l'ensenyava. cJo prou estaría content de mi i em daría importància si entengués en aquestes coses. Però no hi entenc res, atenesos.
Tal volta algú de vosaltres em respondrà: Però, Sòcrates, de què t'ocupes en realitat? D'on han vingut aquestes calúmnies? Car si no fessis res d'extraordinari, si no fessis res de diferent dels altres homes, no haurien existit mai aquestes dites i aquesta reputació. Dígues-nos què hi ha d'això, per tal que no ens fem nosaltres mateixos la nostra explicació. dEm sembla que té raó qui parla així, i jo provaré de fer-vos veure què ha estat que m'ha dut aquesta anomenada i aquesta calúmnia. Escolteu, doncs. Tal volta a algú de vosaltres semblarà que no parlo seriosament; sabeu bé que jo diré tota la veritat. Jo he tingut aquesta anomenada, atenesos, no per res més, sinó perquè posseeixo una certa saviesa. Quina és aquesta saviesa? La saviesa, potser, pròpia de l'home. En ella, tal volta, sóc entès; aquells, però, de qui ara parlava, tal volta són savis en una saviesa més gran que l'humana; esi no és així, no sé com anomenar-la; car jo no la conec, i qui digui el contrari ment i ho diu per calumniar-me. I ara, us prego, atenesos, que no m'interrompeu fent aldarull, si us sembla que parlo amb massa presumpció. Car el que diré no són paraules meves, sinó que vull adreçar-vos a un testimoni digne de fe. Sobre la meva saviesa, si en tinc, i de quina mena és, us serà testimoni el déu que hi ha a Delfos. 21Prou coneixeu Querefont:[1] era amic meu de jove i també amic vostre, del poble; va fugir amb vosaltres durant el darrer exili[2] i amb vosaltres tornà. I prou sabeu com era Quere-
