Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/56

font, quina passió portava a tot allò que emprenia. I una vegada que va anar a Delfos va tenir la gosadia d'interrogar l'oracle — us prego que no interrompeu fent aldarull, atenesos —; va preguntar, doncs, si hi havia ningú més savi que jo. I la Pítia va negar que hi hagués ningú més savi. I d'això us en serà testimoni son mateix germà, aquí present, car Querefont es mort.
bConsidereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «Què vol dir el déu i quin sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt. Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir—li: c«Vet aqui un home que sap més que jo i en canvi tu has dit que jo sóc més savi».
Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar — no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat,— en conversar amb ell vaig tenir la impressió que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era. I aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era; damb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents. Mentre me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo com que no sé res no em penso saber. Sembla doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que el que no sé no em penso saber-ho». Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser encara més savi i em va semblar exactament el mateix; ei així vaig fer d'ell i de molts altres, enemics meus.
Després d'això vaig anar per altres, adonant-me, però, amb sen-