més importants; i aquest error obscuria llur saber. Talment que jo em preguntava en nom de l'oracle, esi era millor d'ésser com era sense ésser savi en llur saviesa, ni afectat de llur ignorància, o bé tenir totes dues coses com ells. I em responia a mi mateix i a l'oracle que valia més ésser com era.
A causa d'aquestes investigacions, atenesos, m'han nascut moltes enemistats, tan grosses i tan perilloses, 23que d'elles han sortit moltes calúmnies, igualment que l'anomenada de savi. Car els presents es pensen, cada vegada, que jo posseeixo la saviesa, en allò en què contradic a un altre. I en realitat el que passa és que només el déu és savi, i amb aquest oracle només ha volgut dir que la saviesa humana val poc o res. I no vol parlar del Sòcrates individual bsinó que només vol servir-se del meu nom com un exemple, com si digués: «el més savi entre vosaltres, oh homes, és aquell, com Sòcrates, que sap que quant a saviesa no val res». Aquesta investigació la faig encara avui donant el tomb per la ciutat i examinant segons el voler del déu, entre els ciutadans i entre els estrangers, aquell que em penso que és savi; i quan veig que no ho és, faig d'ajudant del déu, demostrant-li que no és savi. I per amor d'aquests treballs ni he tingut lleure d'ocupar-me seriosament dels afers de la ciutat ni dels de casa meva, vivint amb la més gran pobresa a causa del servei del déu.c
Damunt d'això ve que els joves que em segueixen espontàniament, els que més lleure tenen perquè són de famílies riques, troben plaer escoltant com la gent és sotmesa a aquest examen, i ells mateixos, moltes vegades, m'imiten, provant sovint de fer la mateixa investigació amb altres. I troben, em penso, una munió de gent que es pensen saber alguna cosa quan en realitat saben molt poc o res. I aleshores, els examinats per ells s'irriten, no contra ells sinó contra mi, i parlen d'un tal Sòcrates que és un home repugnant i que fa malbé la joventut. I si algú els demana què dfa i què ensenya, no saben què dir, perquè ho ignoren. Però per no semblar desconcertats diuen tots els llocs comuns que es diuen contra els amants de la saviesa, que si investiga les coses que pas-
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/60
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.