Vés al contingut

Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

seva acusació es contradiu talment com si digués: «Sòcrates és culpable de no creure en els déus, però creu en els déus». I això no és res més que estar de broma.
Considereu amb mi, de quina manera sembla que ve a dir això: tu respon-nos, Meletos. Vosaltres, com us he demanat al començament, bteniu present de no fer aldarull si jo faig l'examen a la meva manera habitual.
Hi ha cap home, Meletos, que cregui que existeixen coses humanes, però no cregui que existeixin homes? Que respongui, atenesos, i que no m'interrompi rondinant! Hi ha ningú que no cregui que existeixen cavalls, però cregui que existeixen qualitats dels cavalls? O que no cregui que hi ha flautistes bo i creient que hi ha qualitats dels flautistes? No hi ha ningú, mon car amic! Si no em vols respondre jo et respondré a tu i als altres presents. Però respon almenys a això: hi ha ningú que cregui que hi ha propietats divines i no cregui en les divinitats?c — No. — Quin servei em fas responent a la fi encara que sigui per força. Així tu dius que crec en propietats divines, noves o velles, i ensenyo de creure-hi. Segons la teva afirmació i segons el que sostens sota jurament en l'acusació, jo crec en propietats divines. Si jo crec en propietats divines per força tinc d'admetre també que existeixen divinitats. No és així? Sí, és així. Tinc de suposar que ho concedeixes, ja que no respons. Però les divinitats no consideres que són déus o filles de déus? Sí o no?d — Sí. — Així si jo crec en les divinitats com dius, i les divinitats són déus, és cert el que jo dic: que parles en enigmes i et burles de nosaltres, car dius d'una banda que no crec en els déus i de l'altra banda que crec en els déus puix que crec en les divinitats, i si les divinitats no són déus sinó filles de déus, baldament siguin filles bordes, tingudes de nimfes o bé d'algun altre ésser, com s'acostuma a dir, qui admetria que hi ha fills de déus, però que no hi ha déus? eFóra una cosa tan absurda com si algú acceptés que hi ha fills de cavalls i ases, això és, mules, però no acceptés que hi ha ases ni cavalls. Doncs bé, Meletos, no pot ésser altrament que