sense venjar als amics. «Més m'estimo — diu ell — morir aquí mateix després d'haver castigat l'occidor que no restar exposat a la burla, prop de les naus corbades, pesant inútilment sobre la terra». Et penses que ell es preocupà de la mort i del perill? La cosa és així, en veritat, oh atenesos. Aquell que es posa en un lloc pensant-se que és el millor o hi és posat pel seu cap, ha de romandre allí, crec jo, resistint els perills sense pensar ni en la mort ni en res més abans que en la vergonya.
Jo faria una cosa indigna, atenesos, si quan els que vosaltres elegíeu per superiors meus ea Potidea, a Anifípolis o a Dèlion,[1] m'assenyalaven un lloc, jo restava allí i corria el perill de morir, i en canvi quan un déu em mana, com jo he cregut i he acceptat, de viure cercant la saviesa i examinant-me jo mateix i examinant els altres, 29aleshores em vingués la por de la mort o d'algun altra cosa i abandonés el meu lloc. Fóra veritablement indigne i aleshores algú em podria portar amb raó a la justícia, perquè no creuria en els déus per tal com hauria desobeït l'oracle i temut la mort, i m'hauria pensat ésser savi no essent-ho.
Car témer la mort, atenesos, no és altra cosa que pensar-se ésser savi sense ésser-ho; pensar saber una cosa que hom no sap. Car ningú no sap què és la mort, ni si s'escau a ésser per a l'home el més gran de tots els béns, però els homes la temen com si sabessin del cert que és el més gran de tots els mals. bI no és la ignorància més vergonyosa de pensar-se hom saber el que no sap? Jo, atenesos, tal volta en aquest punt sóc diferent també dels altres homes; i si hagués de dir que sóc més savi que un altre, fóra en això: que no sabent del cert el que passa a l'Hades no m'imagino de saber-ho. Però el que sé, és que fer el mal i desobeir al millor, sigui déu o bé home, és dolent i vergonyós. Davant del perill dels mals que sé que són mals, jo no temeré ni defugiré mai aquelles coses que no sé si justament s'escauen a ésser béns.
- ↑ Les tres batalles en que Sòcrates va prendre part: Potidea en 432, Anifípolis en 422 i Dèlion en 424. A Potidea i a Dèlion sobretot, Sócrates es comportà amb gran valor.
