tot el dia d'esperonar-vos un a un. Un altre com jo no el trobareu pas, atenesos; per això, si em voleu creure em conservareu. Però tal volta vosaltres, com els endormiscats els quals hom desperta, en un impuls d'ira, creient Anitos, em faríeu morir lleugerament i us passaríeu la resta de la vida dormint si el déu no us enviés algú altre que es preocupés de vosaltres. Que jo sóc un home donat a la ciutat pel déu, ho coneixereu pel que vaig a dir. bNo sembla, en efecte, cosa humana, de despreocupar-me dels meus interessos personals i suportar fa tants anys les conseqüències d'aquesta negligència per tal d'ocupar-me únicament de vosaltres anant a cadascun com un pare o un germà gran, recomanant-li que s'ocupi de la virtut. I si jo tingués amb això cap guany, tingués cap sou fent aquestes recomanacions, la cosa tindria explicació; doncs bé: prou veieu vosaltres mateixos que els meus acusadors que tan desvergonyidament m'han acusat de tantes coses, no han pogut, amb tot llur desvergonyiment, presentar un testimoni cque jo mai m'hagi fet un sou o hagi demanat res. Mentre que jo presento un testimoni suficient, que dic la veritat: la meva pobresa.
Tal volta a algú semblarà estrany que jo, que vaig pertot arreu donant consells i em prenc tanta de feina particularment, no gosi per altra banda intervenir en la vida pública, pujant a les vostres assemblees i aconsellant la ciutat. La raó d'això és, com ja m'haveu sentit dir moltes vegades i en molts llocs de la ciutat, que es produeix en mi una certa manifestació divina do d'un esperit diví, de la qual també parlava Meletos fent-ne burla en la seva acusació. És alguna cosa que em començà d'infant, una certa veu que cada cop que es fa sentir em desaconsella alguna cosa que volia fer, però que mai no m'impulsa a obrar. Això és el que s'ha oposat que jo intervingués en la política. I m'ho ha desaconsellat, em
