Si Meletos se n'ha oblidat, que en cridi ara algun; jo ho accepto; que digui si té un testimoni així. Però trobareu el contrari d'això, atenesos: tots estan disposats a assistir-me a mi, el corruptor, el que ha fet el mal als seus parents, com diuen Meletos i Anitos. bEls pervertits mateixos podrien tenir alguna raó d'auxiliar-me; però els que no són corromputs i que són més vells, llurs parents, quin motiu d'auxiliar-me tindrien que no fos la justa i honrada raó que tenen consciència que Meletos ment i jo dic la veritat?
En fi, atenesos: el que jo puc dir per defensar-me és això i tal volta d'altres coses per l'estil. Però potser algú de vosaltres s'indignarà si recorda que ell mateix, cen trobar-se en un afer molt més senzill que aquest, ha pregat i ha suplicat als jutges amb moltes llàgrimes, pujant aquí els fills per tal d'inspirar força compassió, i duent encara altres parents i molts amics, i si troba que ara jo no faig res d'això malgrat que el meu perill, semblaria, és el més gran de tots. Tal volta algú adonant-se d'això es sentirà ferit en el seu orgull i aleshores irritat contra mi donarà el seu vot amb ira. dSi algú d'entre vosaltres es troba en tal disposició — cosa que no vull creure,— però si fos així, em sembla que fóra just de dir-li el següent: «També jo, mon car amic, tinc família; car no sóc nat, com diu Homer, ni de cap roure ni de cap pedra, sinó d'éssers humans; tinc, doncs, família i també fills, atenesos; tres, un de ja espigat, els altres dos infants. Però no els portaré aquí per tal de suplicar-vos que voteu favorablement». Per què no faré res d'això? eNo per orgull, atenesos, ni perquè us menyspreï. Que jo sigui valent o no davant la mort, és un altra qüestió; però pel bon nom meu i vostre i de tota la ciutat no em sembla que estigui bé que jo faci res d'això a la meva edat i tenint una anomenada, amb raó o sense. Es sabut que Sòcrates és diferent35
