Vés al contingut

Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




II


Discurs de Sòcrates sobre la pena des-
prés de la declaració de culpabilitat


eQue jo no m'indigno, atenesos, pel fet que vosaltres m'hàgiu condemnat, és entre altres moltes raons 36perquè no m'era inesperat que s'esdevindria el que s'ha esdevingut; al contrari, més aviat m'estranya com s'ha repartit el nombre de vots. Car jo no pensava que vingués de tan pocs vots, sinó de molts. Pel que es veu, n'hi hauria hagut prou amb trenta que haguessin votat altrament perquè jo fos absolt.[1] El meu parer és, doncs, que pel que fa referència a Meletos he estat absolt; no solament absolt, sinó que és evident als ulls de tothom que si Anitos i Licó no haguessin pujat a acusar-me, ell hauria estat condemnat a una multa de mil dracmes per no haver pogut obtenir la quinta part dels vots.[2]b
Ara l'home proposa per a mi la mort. Bé. Jo, al meu torn, quina contraproposta us faré, atenesos? És evident que de ço que em mereixo. Què és? Quin càstig, o quina multa tinc de sofrir per haver-me posat al cap de no tenir una vida tranquil·la, sinó abandonar allò de què la majoria s'ocupa, la riquesa i els interessos particulars, i la direcció dels exèrcits, i l'oratòria popular, i els càrrecs públics i les coalicions, i els moviments polítics que hi ha a la ciutat, cconvençut que sóc massa bo per a poder-me salvar ocupant-me d'aquestes coses, no volent doncs intervenir en res que no hagi d'ésser útil a vosaltres i a mi, anant en canvi particularment a cadascun de vosaltres per a fer-li, com jo dic, el

  1. El nombre dels jutges era cinc cents; contra Sòcrates votaren dos cents vuitanta un; si trenta un d'entre aquests haguessin votat a favor, amb els dos cents dinou que ja hi votaren, hauria resultat empat i per tant, segons la llei, absolució. El nombre trenta és, doncs, arrodonit.
  2. Sòcrates suposa els dos cents vuitanta un repartits en tres parts iguals, cadascuna aportada per un acusador. Si es treuen dels dos cents vuitanta un les dues terceres parts corresponents a Anitos i Licó, resulten per a Meletos menys de cent vots. En aquest cas, segons la llei, Meletos hauria hagut de pagar una multa de mil dracmes i demés hauria perdut el dret a formular d'altres acusacions públiques.