Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/96

què pagar-la. O bé proposaré l'exili? Tal volta voldríeu condemnar-me a això. Però tindria verament massa amor a la vida, si fos tan poc raonable, que no pogués comprendre que si vosaltres, els meus conciutadans, no haveu pogut suportar les meves converses i els meus discursos, dans us han esdevingut tan pesats i irritants que voleu ara desfer-vos-en, d'altres els suportarien més fàcilment? No se'n falta pas poc, atenesos!
Bella vida, per a un home a la meva edat haver d'emigrar i anar d'una ciutat a l'altra, exiliat de tot arreu. Car jo sé prou bé que pertot arreu on anés els joves vindrien a escoltar el que dic igualment que aquí. Si els rebutjo, em faran desterrar pregant-ho als més vells; i si no els rebutjo, llurs pares i llurs famílies em faran el mateix per amor d'ells.e
Tal volta algú em diria: No pots, Sòcrates, viure tranquil·lament i en silenci lluny de nosaltres? Aquest és el punt que em fóra més difícil de fer entendre a alguns de vosaltres. Car si us dic que això és desobeir al déu, i que per tant aquest estar tranquil m'és impossible, no em creureu, com si parlés irònicament;38 i si per altra banda dic que el bé més gran per a l'home és de parlar cada dia de la virtut i de les altres coses sobre les quals vosaltres m'haveu sentit conversar, examinant-me jo mateix i examinant els altres, i que una vida sense aquesta investigació no és digna d'ésser viscuda, encara em creureu menys. I no gens menys el que dic és la veritat, atenesos, només que no és fàcil de convèncer-vos. Altrament, jo no tinc costum de considerar-me digne de cap mal. bSi tingués diners, proposaria de pagar una multa tan grossa com em fos possible de satisfer; car no crec que això sigui un mal; com que no en tinc, no resta a fer sinó que vosaltres em poseu una multa adequada al que estic en condició de pagar. Això fóra, potser, una mina d'argent. Vet aquí, doncs, el que proposo. Plató, però, atenesos, i Critó, Critobul i Apol·lodor em demanen que proposi trenta mines, les quals ells garanteixen. Aquesta suma és, doncs, la que proposo. Tindreu en ells uns fiadors de tota confiança.