que's congriava sobre l'atmosfera de la patria. L'esperit del segle XIX, les idees de progrés i llibertat propagades per la revolució francesa i escampades a tot Europa pels exèrcits de Napoleon, havien anat fent nombrosos adaptes per tot arreu, sotscavant els tronos absolutistes. Per més que sembli extrany, aquell esperit i aquelles idees s'havien filtrat també pels murs de Poblet, i les passions politiques que tant dividits duien a tots els espanyols en partidaris deia constitució i absolutistes, també començaven a fer estragos dintre'l monastir entre ls mateixos monjos; i, si bé es veritat que la major part d'ells simpatisaven amb les antigues idees, també n'hi havia una fracció, ja un poc respectable, formada per l'element jove, que eren ardents partidaris del sistema constitucional. I no sols ho eren, sinó que'n feien gala.
Es sabut que'ls monjos de l'ordre cistercenca portaven usualment una barretina de punt negre que acabava amb una borleta, per tenir el cap afaitat. Doncs bé: a Poblet, mentres els monjos
