l'exclaustració; que anaven a trets pel convent al crit de «Visca la llibertat!», i altres falornies per l'estil; fins que hi anà'l Llarg de Copons per a posar-hi ordre, concertant-se llavors la capitulació: tot lo qual convé desvirtuar, amb major motiu no posant aquesta falsa relació en gaire bon lloc al senyor Manel respecte als seus sentiments religiosos, quan per experiencia sabem i podem afermar, per haver-lo tractat molts anys, que era un veritable i fervent fill de l'iglesia catolica.
Aquella vetlla, després d'haver sopat i d'haver-se resat les oracions de gracies, el pare prior, que presidia la taula conventual, s'alçà i, amb veu pausada i greu, digué:
—En el dinar de demà, el pare Manel s'abstindrà de menjar del segon plat que se serveixi a taula, en expiació de les culpes en que ha pogut incórrer durant les últimes vint-i-quatre hores.
I, efectivament, l'endemà, quan el
