ont la vinya viu per força pel constant treball de l'home. El pampol es l'unica clapa verda que en el bon temps les abriga.
Més, si l'actual generació no ha sabut, o, millor dit, no ha volgut conservar aquella riquesa que sens cap esforç li donava la pròdiga naturalesa, no podem dir lo mateix dels frares, que en tot temps se mostraren molt gelosos de llurs boscos: degut an aquest esperit, per ells foren sempre un cau de disgustos; i, desde la més remota antiguitat, el monastir hagué de batallar sempre, sostenint plets i més plets, en totes les epoques, amb les universitats limitanies de Vimbodí, Espluga i Montblanc, que, ja desde'ls albors de la reconquesta, pretengueren tenir pocs o molts drets sobre'ls tals boscos.
Així, per exemple, la vila de Vimbodí, amparant-se en la carta de donació que per a poblar-la li féu el comte Ramon Berenguer, mai desistí d'anar-hi a fer llenya, pledejant constantment aquell dret per espai de segles.
