quebisbe de Tarragona y Bisbe de Lleyda en 18 de Desembre de 1424, té lo dret incontestable de fer tallar en lo bosch del Real Monastir de Poblet en los dias y per la gent que bé li pareixerà (en lo temps en dits documents preficsat) quan la llenya d'alsina li aparegué menester pera l'abast y consum dels vehins d'ella en llurs fogueras; dret al que sempre se li ha trobat una repugnancia y una aversió ferma per part del monastir, com ho demostra tenir que menester tantas sentencies y concordias pera obligarlo a no embrassar dita prerrogativa, movent sempre plets, disturbis y debats pera confondre y perturbar que la vila pogués gosar de dita preeminencia.»
A darrers del segle XIV, irritats els veins de Montblanc de veure contradit aquell dret i haver matat a dos d'ells dintre'l bosc els guardes que hi tenien els frares, s'aixecaren en sometent contra'l monastir, i, dirigint-se a la Pena, després de matar el guardià que allí hi havia, cremaren la capella i edificis adjunts, i calaren foc a les granges, molins