que fra Marginet, molt cansat, pujava la montanya, el dimoni se li aparegué en forma d'ase, amb l'intent de portar-se'l-en si queia en la flaquesa de pujar-li a cavall; més, comprenent aquell l'engany per la divina gracia, se deslligà de la cintura la corretja beneida que duia cenyida al còs, i, passant-la pel coll de l'ase amb un nus escorredor, vulgues no vulgues el dimoni hagué de seguir-lo per a no quedar escanyat.
—Què'n faré, ara, d'aquest dimoni que ha sigut tant ase?—degué preguntarse'l bon monjo.
I se l'endugué a una cinia del monastir, que allí prop hi havia, i, fermantlo al vogit si us plau per força, sempre amb el nus escorredor al coll, el féu treballar de valent poant aigua.
L'ase prou se parava, de tant en tant (perquè'ls dimonis no són de mena treballadora); però, bastonada ve, bastonada va, hagué de rodar per força, treballant molt i amb la racció curta.
Més, un dia (puix molts i molts ne passà en tal captiveri), un moço, compa-
