son noble llinatge, com successora que era per linia directa del desgraciat comte d'Urgell, a qui havia pertangutel domini de la dita baronia; la qual, Ferran d'Antequera, després d'apoderar-se'n, vengué an el monastir, que per complaure al monarca no vacílà en arriscar el crescut preu de la compra, important un grapat de mils florins.
Anys i panys feia que durava'l litigi, quan un fet, intencionat o casual, més sense importancia, vingué a refermar-lo tant per una com per altra part.
Fou el cas que, anant de pas el pare bosser, muntat en sa mula, de l'un poble a l'altre de la referida baronia, s'escaigué a passar prop del casal d'aquella noble senyora; i, sortint un goç de la casa, se posà a lladrar an el moço de peu que anava al davant de la cavalcadura, amb tanta insistencia, que'l moço, per a defensar-se d'un hoste tant inoportú, li ventà una perdigonada, deixant-lo cadavre.
Ni mai que tal hagués succeit, perquè, d'aquella hora endavant, els savis en dret, tant de l'una com de l'altra part, que'l
