Vés al contingut

Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

perfecta! no deshonores a ton maître; axò no serà pas davant de Mr. Achille, ò tu'n serías terriblement puní. Aqueix gall dindi no es pas petit com tu dius, tu; c' est un dindon que en lo propi paradís terrenal no n'hi hà pas d'altres de casta tan sanitosa ni se'n hi criavan de més grossos: ells hagueran reventat de massa salut y s'haguera abolit la especie. Prenèu, mon vieux, — li vaig dir; — aquí te- niu una piéce de dues pessetes que no son pas falses totes dues. Va-t'en trinquer una gota a la salut del teu amo, y a la meva; vés a la bon'heure. Totes mes cortesíes a don Juan, y dígali qu'estich encantat de la seva civilité y que jo soch lo seu amich, —

* * *


Davant del gall, y'l gall dindi davant de jo, varem quedar tots dos l'un frente del altre, mirantnos sens dir paraula y reflexionant. Alsà, al cap d'una estona, son coll, balandrejant aquella cua innoble que li naix arrel de la pensadora, guaytà les quatre parets de la meva chambre y aclucà'ls ulls entristit...