Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/147

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Pepa, Pepa... míra que ja han tocat sis hores, y t'haurías de llevar, per que se'ns prepara un día de tràfech, que no'n tindrèm poca de feyna, per gracia de Deu. Vaja, dòna, no t'hi giris del altre costat; axó del dormir es un vici. Apa, noya, dexóndat. Ah, sí! ¿també sabs roncar, tan petita? Al menos pòsat be l'estrenyacaps, qu'axís de gayrell te fa venir la cara torta, y posat tan avall sembla que les fesomíes te comensin sota'l nas.
 — No haguesses obert la finestra, que la claror me bat sobre'ls ulls.
 — ¡Ay, la prenda regalada! ¿la claror te fa mal a la vista? Ara l'espes-