Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dots no s'hajan de tapar les orelles per la nostra manifatura d'enténdrens ab los animals ò de consultàls y de renyàls. Per consegüent, la meva proposició fora d'aqueix tenor: que la noblesa de pescante lloga la música d'Artillería; nosaltres, la banda d'Enginyers, y en Sampere del Ajuntament a l'altra part de la comitiva tocant de capritxo quatre pasatiempos d'aquells dels toros per que'l bestiar tingués música fina per l'indret de les orelles y jaleyos y parteneras pel costat de la cua, a fi y efecte de no ensenyorir los quartos del davant del animal y dexar desprestigiats los altres dos que li son contraris.
 Qu'ells llogan lo Circo per fer lo sarau; donchs, nosaltres arrendem lo millor teatre que's trobi; y si es lo Liceu, vínga Liceu de frente y no desdir per cinquenes. ¿Que s'han pensat aquests xulos? de què's refían?... ¡Senyores!... ¡Quan nosaltres pujaríam per aquelles escales de pedra marbre ab la seua vena estesa al mitx dels grahons! Cuydado con el lujo!... Que s'enretirin los pobres, que si esto s'escorre per si sol, d'una