Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/160

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ben nat! ja't dichjo qu'es l'últim any que's celebra a casa.
 — Pepa, may dirías lo que pensava; ¿y si'm dexessis trencar lo primer sòn? me sembla que després t'escolcoltaría ab més atenció; lo qu'es ara, si'm preguntas de què m'has parlat, quedaria malament per respòndret: a les fosques me sembla que no hi sento.
 — Ja tenía rahó aquella persona; ja't va ben definir. De diners ne té en Deri, però de senyoríu n'hi manca molt.
 — Vés, dígali a aquesta persona si'm vol arrendar la sòn, que jo li compraré la miseria. Però, Pepa, tu no tens bon sangro: aquest dematí t'he respectat lo teu dolor; respéctam tu la sòn, que jo al menos ho dich ab franquesa: quan vull dormir no dich que tinch mal de costat.