Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

terme brutal, però enèrgich, de la invasió del bàrbaro del Nort.
 Los que vivim en certs carrers, inícuament ultrajats per que tenen la modestia d'esser estrets, y que alguns caps-calents volen destruhirlos somniant ganancies estupendes de senallons curullats de dobles de quatre, per l'estil d'aquelles de les Franses y Catalunyes d'antany, tot fent lo sonso y'ls desmenjats ab la xaripa dels doscents pams de tares qu'hi sobrevenen, los qu'estem en estos carrers, tenim un pronòstich que may erra les estacions, y sabem, millor que si consultéssim lo Saragossà, quan nos toca vestir de llana ò quan nos podem posar lo trajo de dril y treure'ls canaris per finestres y balcons a cantar quatre filateríes armonioses a la concurrencia que'ns hi passa per fer dressera.
 Recordo que, quan era noy, axís qu'a casa sentían a la Lluisa cantar calentes y grosses, me feyan ficar al llit a les vuyt en punt.
 «En aquest llit me poso, — deya jo somiquejant, — set àngels hi trobo!...» ¿Ahont deuen ser aquells àngels? Prou varen cercar algun altre