Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Y jo no sé si es per sòn ò per tristesa, que'm poso de mal humor; tanco la sessió apagant lo llum de revés, ab les cobertes del llibre qu'anava a llegir, ò li enfonzo per l'eje'l caputxí, y clòs en aquelles tenebres comenso per distrèurem, a apendre de memoria les alineacions de l'alcoba y de la saleta, a fi de conèxer los topants, per si en cas de perill tich d'alsarme a la nit a fer lo baylarí per qualsevulla novetat ò alarma que pugui ocórrer. ¿Qu'ho sab un hom los qui dormen en la celda del costat? Y anant fort de moneda, nó, no sospitin; ja veuràn lo que'ls hi succehirà!
 Ademés, en una cambra de fonda, si's té'l dormir capritxós, ab certes fascinacions y desmemoriaments que's solen esperimentar despertant, per exemple, sobtadament y creures que'l llit ha cambiat de posició, no s'aclareix tot seguit lo dubte com en l'alcoba de casa, en que un moble ò un quadro en la paret frontera'ns torna a orientar; en un quarto foraster, si l'haveu donada en que'l llit té la capsalera al llindar de l'alcoba, tota la nit dormiu ab la idea de