tat, del viatge que li enviava a la cara li estampía un bano de dits a
cada galta, qu'hi tindría adorno per una temporada. Vés, dígas a ta mare que't fassa pendre alguna cosa, qu'un home t'ha fet por. —
¡Pobre Mil hòmens! la colla va sortir lo dia de Sant Antoni, y ningú
se'l va escoltar ni va tenir present la seva dita y'ls seus progectes pera'l major lluhiment del acte.
Ell va comparèxer ben muntat, ben mudat de roba, ab barret nou, bona soguilla, tot a la moda, ab dos ditets de puny blanch que li exían de les mànegues, lo pentinat serio, sense anelletes ni fantasioses extravagancies.
Al ball s'hi presentà ab senzilla etiqueta: tot negre, ab ermilla blanca, y sense cap anell sobre'ls guants. Va pagar los dotze duros per ser socio, y al ball d'amos, aquell en que'ls fadrins hi rumbejan tant, tragué la balladora, la va entregar a un amich, y ell, sentat a la camarilla, contem-
