axò les escriuen en llautó, per que'ls maniosos no entenguen lo que's fican a dins del còs. Vès aquell de lo maupatía lo que diu: que per ell no més hi hà aygua y vi. Pregúntali a quin prestatge's decanta; ja veuràs com dirà que no troba rès com lo vi. Y es que'l vi es més medicina que l'aygua.
Bèu, tonta, y escolta.
Hi havía, als Tres Toms, en Fandango,'l Miquelet de les Barraques, en Pell. ¿No'l conexes? Es un que està molt magre; sembla que tingue les carns a desterro; vaja, un de sèch, que'l barber hi pateix molt per repassarlo, per que no li pot agafar gens de pelleringa. L'altre día vaig sentir que li deya: «noy, vol molt mèrit afeytarte la cara: casibé hauría d'apendre dibuix per manejar la navaja; tens uns crostons y unes escletxes que no més hi prenetra la sabonera. En aquesta cara t'hi manca material.» Donchs, aqueix, anava ab lo seu puro de l'Habana, y cada cop que xuclava se li feyan fonedisses les fesonomíes de les galtes. En Treseta també hi anava muntat en un cavall bayo; però no podía fer aquells me-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/181
Aquesta pàgina ha estat revisada.
