sat de moda l'anar a cercar tristeses en lo sí de les tristeses; nos vegerem sobtats, dich , al vagar per entre aquelles clapes fosques de munts de enderrochs que fan més solemne y més aterradora la quietut, veyent créxer de cop en los murs l'ombra d'aquelles tombes y dibuxarse movedisses y intranquiles a la paret, com si fugissen d'un altra profanació.
Ressonaren altra volta en los claustres los cants místichs; los archs mutilats, los desfets rosetons estamparen a les parets ab la claror de les atxes sos calats, y semblava que'l monestir se reconstruhís axecant los fragments de ses ruines per no dexar fugir per la mala vía de sos esboranchs les canturies que s'elevavan al Senyor.
Nos acullírem al temple, qu'era massa gosadora aquella ilusió per abusarne: los cants s'ohían perduts, y de tant en tant, veyam estendres per lo paviment migrades llenques de claror qu'entre aquell glop de negrura parexían enterques mortalles removentse en la conca d'una sepultura immensa.
L'altar major s'iluminà; dos sa-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/207
Aquesta pàgina ha estat revisada.
