Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

més, butxaquejavan cercant menuts pera comprar lo bitllet.
 L'home de la veu vigorosa logra acostarse, y agafantme pel bras me diu ab ira:
 — Afànyat, ¿què fas quiet? ¡ànsia! Seguèixme.
 — Xavier, — li vaig respondre ab tò humiliós, — no'm diguis tantes coses de bon dematí, que no tinch les entenedores prou axeribides y tu te gastes la veu a gratcient.
 Batua'l xicot! — afegeix obrint tant los ulls, qu'algun día li cauràn a terra; — fòra bromes, espavílat; pren tu mateix lo passatge pera fer la combinació.
 — Véshi tu, fill, si ets servit; té, aquí tens un grapat de dobletes, prén los quartos que necessitis, que a les cinch del matí no'n sé fer de combinazione; ¡a casa no me'n van ensenyar! —
 Me va rependre més, y ab molta amargor de termes m'acusà per que no estava cremat com ell; y vaig venir a conèxer per les seves inculpacions qu'un home pera divertirse anant de viatge té de ser molt exacte, y presentarse molt serio