Si ets servida, de bona gana; aquí hi hà sabatilles y melindros y vi bo; èntra, pubilla. Caterina, trèu un got, que la primera ja l'havem errada, qu'es ayguadera.
— ¿Senyor Joseph?
— ¿Què hi hà del senyor Joseph? Vatualisto, ja comensa'l tràfech: ja estich content, no'n vindrà poca de gernació. ¿Què hi hà, Pepet?
— Vinch en recado del pare, que les logri felisses, y... que, dallonses.
—Corrent, està be. Caterina, pòrta'l mató de monja pel noy. ¿Y'i teu pare?
— M'ha dit que les logri felisses.
— Vaja, be, ja veig que no't vols comprometre; ¡eyl tén compte, que aquests matons encara no's veuen fora del motllo trontollan pitjor que les figures d'un misteri. Ménjatel aquí, sèu; si l'has de foradar ab lo dit, gírat d'esquena, qu'a la mestressa no li agradan les porqueríes. Me sembla que si vols tenir segur lo pà, tindràs de dexar anar lo mató a terra.
— ¡Y be, no'l sofoquis!— diu la senyora Caterina, — que fassi'l que vulgui; no te'l miris, que li lligas les mans.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
