Vés al contingut

Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Enrahona sol pel carrer; arronsa'l front atabellantlo ab fondes arrugues; separa y junta nerviosament les celles, que semblan dues sangoneres que s'escometin; ò arrecona de sobte les pupiles a un costat dels ulls dexantlos en blanch, ab la sinistra espressió del busto de Mucio Scèvola.
La gent li passa pel costat ab igual indiferencia que si animés lo seu rostre ab benigne somrís.
Tampoch ell repara en ningú; les seves amenasses, los seus gestos y terrors los envía a Madrid. ¡Ay del amenassat, si pogués cubrirlo ab una d'aquexes mirades tremendes! ni una camisa de forsa l'agobiaría tant!