Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

si volgués ocultàrsel a la vista; arriba tot passejant a la Rambla, y's fica en un Cafè.
 Allí troba dos companys amenassats també de cessantía, qu'esperan la noticia distrayentse jugant al dòmino. Lo nostre desconegut pren cafè molt depressa; s'empassa fum y tot, com prevenintse per futures debilitats, y avesa la naturalesa a vaporoses sustancies, a la homeopatía dels aliments.
 Estén la mà y separa les set fitxes justes; juga, y cada vegada que li tancan lo jòch exclata ab tan vehements dicteris que sembla que l'hajan tancat en un manicomi. Los seus amichs li respectan la ira, en lo concepte que dintre poch temps ells també preveuen que's posaràn a jugar al dòmino ab les matexes disposicions que si anessin a fer cops de puny.
 Y s'acaba'l jòch ab quatres pessetes menos d'adorno en la butxaca de la ermilla.
 Se treu un altre puro, se'l mira fentlo giravoltar ab los dos dits; de repent, se'l fica a la boca, y l'escapsa d'una mossegada ab la matexa fiere-