Vés al contingut

Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tut. La meva sòrt es que si no'l mato ab un feix de papers, li quebranto la salut ab un lío que li dexo allí de recursos, instancias, consultas y informes, qu'encara que no més se'ls miri per posar o pase a tal ò qual negociado, ja sabrà què cosa es divertirse y gastar poch. Y cuydado, senyors, — diu exaltantse Crisoles, — que jo vaig pujar després de la revolució, es dir, que vinguerem a moralisar lo ram; lo que dich, a moralisar. Y aquest tonto que'm sustituheix diu per tot que ve a igual fi. ¿Còm estem? Si ell ve a fer lo que jo feya, ell sobra desde luego: es evident. Però, a Madrid, que tenen una lògica especial, creuen que sobro jo; y per telègrafo... ¡Senyors! vagin apreciant vostès en què s'emplea la maravellosa invenció del sigle; ¡per telègrafo'm deposan! Y gàsti vostè vuyt anys de la existencia per que a lo millor soni un repich de campaneta disparat desde allí dalt qu'avisa que'l posin immediatament al mitx del carrer ab menos consideracions y decoro del que's guardaria a un lacayo qu'embromés a les ninyeres y'l treguessin pera evitar matrimonis desiguals. —