hà perill; millor prefereix atiparse que cercar miseries. ¡Sabeu per què's girarà? per veure si ja es oberta la taberna. ¡Ay, Calderón! en lo vostre temps los sabis eran pobres: avuy los pobres son los tontos y, ò no hi hà sabis, ò no volen soportar lo luxo de la miseria...
Thales, — està clar, ara'm recordaré de tots los filosops, — va dir: Conèixte a tu mateix. Ja eran tales para cuales en aquella època y en aquell departament. ¡Y jo qu'als vintivuyt anys, en la Pascua granada de la vida, ni m'he conegut ni he sapigut conèxer lo que'm convenía! Jo era lleal, honrat y... dropo; però, servía al Estat, y la última circunstancia no desdora en la carrera, ¡Oh, sabi grech que tan clar parlavas! jo't venero y'm prench del teu consell la bona voluntat. Jo'm conexeré, encara que m'hagi de fer una senyal reservada. May més pundonor, ni llealtat ni... rès, l'empleo sol! Vínga un empleo y exiré catedràtich d'irregularitats ò aussiliar de distraccions. Fama, bon nom, virtut... — Y,trayentse en aquell acte una clau de la butxaca, 's posà a bufar pel forat, arrancant
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat revisada.
