Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Hi hà enveges que no les concebexo: es dir, ja les imaginaría, si no fos lo temor d'amohinarmhi massa.
 Potser no hi hà cap home en tot lo món civilisat ni en l'altre bossí que'n resta, hont los habitants seguexen les costums dels avis en no atormentar lo còs ab vestidures, ni oprimirse'ls peus, ni engaviarse'lcap ab turbant, barret ò boyna, que no senti enveja per les riqueses.
 — Donchs, jo, — 'm deya un amich meu, — encara que's necessiti més valor que per escometre un matrimoni de lleó y lleona, ab les portes de la seva gavía obertes de bat a bat; ò que sía pitjor que deturar ab los